https://www.youtube.com/watch?v=k8vVEbCquMw
lunes, 19 de junio de 2017
Planteamiento de un concierto
lo primero de todo es la banda o
orquesta con la que vas a tocar en mi caso sera la orquesta simon
bolivar y como director tendremos a Gustavo Dudamel y como solista
estaré yo José Lozano.
El tema para un concierto es muy
importante ya que en función de el tocaras unas obras o otras ademas
de que en cada concierto tendremos que enseñar un poco a la gente de
música. Por eso nuestro tema va a ser música moderna.
Después tendremos la obras que
iremos a tocar y el orden. Iniciaremos en concierto american
in parys por ser una canción mas movida para que las personas que
vengan a vernos se enganche, luego seguiremos con rhapsody in blue
esta es un poco mas calmada pero del estilo de la anterior y por
ultimo antes del descanso tendremos Highlights from Chess para que
les quede un buen sabor de boca.
Después
del descanso tendremos una obra pesada que sera el y para que se
vallan contentos a casa tendremos mambo numero 8.
después
de esto tenemos sitio hora si vamos a cobrar la entrada si no la
cobramos etc.
Para
mi el sitio sera Hollywood
Bowl
un sitio abierto espacioso, a la luz de las velas y las estrellas ya
que el concierto sera de noche, ademas la entrada sera gratis, la
entrada sera libre pero con aforo máximo
Resumen
Orquesta:
Simon Bolivar
Director:
dudamel
Solista:
José Lozano
Tema:
música moderna
Obras:
american in parys, rhapsody in blue, Highlights from Chess, Danzon
no 2 y mambo numero 8
Lugar: Hollywood
Bow
Entrada:
libre
miércoles, 31 de mayo de 2017
CONCERT DE SAXOS, PER A SAXOS?
Concert de quartet de saxos amb repertori de Michael
Nyman, Pepito Ros, Guillermo Lago i Joaquín Turina interpretat pels membres de
PÚRPURA PANSA a Puçol el passat 28 d'abril a les 22.30 hores.
El concert del qual anem a parlar és el primer d'una
sèrie de tres concerts que giren al voltant d'una masterclass, organitzada pel
mateix quartet i per marques com accesoris Bambú, motxilles Bags,
InstrumentoMania … i amb patrocinadors com Canyes D’Addarío, el Ajuntament de
Puçol... i amb invitats saxofonistes com Johan van Der Linden i David Pons.
És doncs el concert que dóna l'inici a tres dies de classes;
interpretat pels mestres i components de Púrpura Pansa: Manuel A. Romero,
Juanlu Gozálvez, Héctor Andrés i Javier Teruel. El concert fou a l'auditori de
Puçol situat al mateix centre cultural on se celebrava la masterclass. Encara
que estigués dins d'un cicle educatiu, el concert era per a tot públic, amb la
possibilitat de fer algun donatiu, i per descomptat, per a tots els alumnes que
s'havien apuntat a les classes, per a ells era totalment gratuït. El concert
començava a les 20.30 h una bona hora després del sopar, encara que hi hagué 15
min. de retràs per un problema tècnic.
Púrpura Pansa és en l’actualitat, un dels quartets de
saxòfons amb més projecció del panorama musical espanyol. Inicien la seva
activitat a finals de 2009 i després de diversos anys de trajectòria
professional presenten el seu primer CD UNUA (2012). Continuant amb la seva
consolidació artística presenten en 2014 el seu segon treball sota el títol de
SAXOFONÍA.
En el repertori aposten per la interpretació d’obres de
nova creació, treballant amb compositors de reconegut prestigi com Andrés
Valero-Castells, José Ignacio Blesa Llull, Antón Alcalde, entre d’altres.
Al saxo
Baríton: Javier Teruel, al saxo Tenor; Héctor Andrés, al saxo Alt: Juanlu
Gozálvez i al saxo Soprano: Manuel A. Romero.
El concert
estigué format per dues parts amb dues peces cadascuna, la primera part inicia
amb Songs for Tony de Michael Nyman, un peça breu i intensa que et deixa en
tensió i ganes d'escoltar més, perfecta per anar fent boca.
La segona
peça és Passagi, de Pepito Ros, que consta de tres moviments: I Amarna, II
Invocazione i III Bugarka. Entre la breu introducció al concert i les dues
peces, la primera part té una durada de menys de 20 min. Entre parts, 5 min. de
descans per anar al bany o on siga necessari, també pots abandonar el recinte.
La segona
part composta primerament per La oración del torero de Joaquín Turina,
arranjament fet pel mestre convidat Johan van der Linden; i per les Ciutats de
Guillermo Lago, una peça que arreplega sis moviments que representen les sis
ciutats més significatives per al compositor: Montevideo(Uruguai),
Còrdova(Espanya), Köln(Alemanya), Tòquio(Japó), Sarajevo(Bòsnia) i Addis
Abeba(Etiòpia). Tota aquesta segona part serà un poc més llarga amb una durada
de poc més de mitja hora.
Bé i ara
l'hora de la veritat, que tal ho feren? Doncs la veritat és que l'actuació fou
impressionant i la professionalitat en la qual treballen i duen els projectes a
terme és d'admirar, també és cert que no és la primera vegada que els veig
actuar i ja sé com són a l'escenari, però aquest concert, a part de la
interpretació, la posada en escena fou molt bona (il·luminació, vestuari), cal
dir que he vist millors concerts que aquest però fou un molt bon concert,
inclús ens deleitaren amb un bis.
Tinc els
seus dos discs i els tinc cremats d'escoltar, però no tenen res que veure quan
surten a escena i els veus en directe, la seua musica no es dificil i no tens per que ser un expert o ser music, cualsevol pot disfrutar, es per això que ús sugerisc que al pròxim
concert us animeu a anar a escoltar-los.
A
continuació us deixe l'enllaç de la seua web i diversos vídeos del concert!
Advertisc
que enganxen!!
La oración del torero
Passagi
martes, 30 de mayo de 2017
ENTREVISTA A JOHAN VAN DER LINDEN
ENTREVISTA A
JOHAN VAN DER LINDEN
per Vicent Lacruz
Johan du venint a Valencià vora 5 anys per celebrar una masterclass anual que des de fa dos anys se celebra a Puçol anomenada Saxem i organitzada pels membres del quartet de saxo Púrpura Pansa.
Una màster que dura tres dies i en els quals es celebren classes individuals, col·lectives, de quartet, d'ensemble, taller de canyes, espònsors i un taller de reparació i manteniment. Durant aquestos tres dies aprofite per robar-li un poc del seu temps, que en te poc, i fer-li unes preguntes.
També hi ha que dir Johan és saxofonista i mestre professional que va estudiar al conservatori Sweelinck de Amsterdam.Actualment imparteix classes al conservatori Artez en Zwolle i al conservatori d'Utrecht.També fou membre del famós quartet de saxofons Aurelia.
ENTREVISTA
Vicent: Sent un músic estranger, que s'ha format fora de la península, quina és la primera impressió que tens dels saxofonistes valencians i dels músics espanyols?
Johan: El primer que em va sorprendre quan comenci a vindre i a fer màsters a Espanya és que els alumnes comencen de molt menut, cosa que és molt beneficiós perquè adquireixen una bona base amb molta tècnica cosa que en Holanda per exemple no passa, les escoles no són de tanta qualitat i els alumnes comencen a estudiar a una edat més tardana. En canvi la carència que veig en Espanya és la falta de expressivitat i d'amor per la música, per molta tècnica que tingues si no toques amb el cor la música no val.
Vicent: Els tres saxofonistes més importants per a tu.
Johan: Sense cap dubte el mes m'hi ha influït a mi ha sigut Paul Desmond, el seu so sempre m'ha encantat i sempre he buscat eixe estil, i Frederick Hemke també fou una referència, no sols per la forma de tocar, sinó de pensar, sentir i viure la música i per últim diria a Charlie Parker per la seva excepcional i envidiable tècnica; però també he de nomenar a Marcel Mule i a Londeix que han sigut grans mestres per a mi, i ací a Espanya Pedro Iturralde també m'agrada molt.
Vicent: Segons la teva experiència pedagògica que implementaries o copiaries dels conservatoris valencians.
Johan: El que he vist al sistema educatiu espanyol i valencià, en general, és que se li dóna mes importància al nom del conservatori que als mateixos mestres. On jo treballe el conservatori no te rellevància, els professors són els importants, ja que la gent vol estudiar amb els millors i dona igual el lloc, tanmateix ací els mestres no fan concerts, no fan altres activitats fora del conservatori, a Holanda si un mestre fa molts concerts i té fama fora del conservatori capta a més alumnes i això és el que volen els conservatoris, en Espanya els mestres es tornen gossos i perden l'ilucio, ja que no tenen metes i nous projectes per a tocar en concerts. He conegut ocasions en el que els alumnes tenen més nivell que el mateix mestre. En canvi com ja he dit abans el que copiaria d'ací seria la tècnica.
Vicent: Per últim, quin futur li veus als concerts de música de banda, orquestra, solistes, quartets ... ?
Johan: Jo pense que el futur de la música en directe està en ferla atractiva en l'aspecte visual, avui en dia la qualitat de la música és molt bona, però la posada en escena no tant, jo aposte per la música com un espectacle visual en el qual cada detall ha d'estar ven cuidat: l'entrada dels músics, el vestuari, la llum, l'escenari, el repertori i el seu ordre ...
Vicent: Moltes gràcies Johan!
Vos deixe el una peça del concert final de la màster de l'any passat.
domingo, 28 de mayo de 2017
La flauta, instrument versàtil.
El passat 29 d'Abril a les 19:00, a l'Auditori Municipal de Xirivella i a càrrec de l'Ensemble de Flautes de València, es va celebrar un peculiar concert. Aquest constava d'un atractiu programa, destacat per les nombroses obres de repertori per a flauta, amb arranjament per a flauta i orquestra de flautes, que s'interpretaren durant l'esdeveniment, amb gran afluència de públic.
L'ensemble de Flautes de València és un grup de músics que al 2013 decidiren crear una orquestra exclusivament de flautes reunint així tots els seus tipus per poder desenvolupar obres orquestrals de la manera més completa possible. De manera que aquest ensemble compta amb la presència de flautí, flautes en Do, flautes en Sol, flautes baixes, flautes contrabaixes i una flauta subcontrabaixa, única a Espanya. El tipus de públic està normalment relacionat en l'ambient de la música i més concretament en l'àmbit flautístic. Això és producte de la desconeixença, ja que tant l'ambient al concert com el repertori escollit, dotava a l'esdeveniment d'una capacitat innegable d'acollir a qualsevol tipus de públic. El concert es va celebrar el passat 29 de Juliol a les 19:00 a l'Auditori Municipal de Xirivella. Aquesta agrupació ha actuat també al Palau de la Música de València i fins i tot l'any passat, va clausurar el Certamen Internacional de Bandes de Música.
Sota la batuta de José Carlos H. Alarcón, l'ensemble està constituït per estudiants a partir de 5é de grau professional i superior, així com també per un gran nombre de docents i amants de la flauta travessera que s'uneixen per crear un nova experiència tímbrica amb un ambient encisador.
El repertori escollit era atractiu i divertit, per la varietat d'estils, des de Vivaldi (Il gardlino) i Haëndel, passant per Mozart (Andante) i arribant a compositors contemporanis com Rautavaara. Va influir també en el bon ambient del concert l'agilitat en la que es portà a terme, ja que la duració fou d'unes dues hores i no es va fer en absolut llarg.
Totes les obres interpretades, excepte «L'arribada de la reina de Saba» de Haëndel, eren obres per a flauta solista i orquestra. També s'interpretaren duos com «Deux Papillons» del compositor E.Kronke.
En relació a la interpretació, el que més em va impactar, fou la naturalitat en la que es disposaven dalt de l'escenari, la naturalitat i la felicitat de ser grup, de fer música i gaudir-la.
Quan aquesta sensació és la que t'arriba quan estàs baix de l'escenari, tot és més agradable, ja que el gaudi ens transporta també als espectadors a la dimensió en la que els intèrprets ens volen introduir, de la qual ens volen fer partícips. Per altra banda, pel que fa a la interpretació tècnica, fou d'alt nivell, tant per part del solistes, com per la interpretació orquestral.
Per concloure, m'agradaria convidar a tothom a una actuació de l'Ensemble de Flautes de València.
Per la diferència, per l'autenticitat i per l'amor que tots els seus integrants tenen per la música, per la flauta.
Empar Guanter
Una vesprada per la història
“Solistes de Vivaldi a Kronke”. L’ensemble de flautes amb els seus solistes tocaren Vivaldi, Haendel, Mozart, Cimarosa, Doppler, Rautavaara, Genin y Kronke. Director: Jose Carlos Hernández Alarcón. Auditori de Xirivella 22 de abril 19:00.
L’Ensemble de Flautes de València donà el passat 22 d’abril un concert de solistes a l’auditori de Xirivella.
El concert començà amb força amb la obra La llegada de la Reina de Saba, de Haendel, per després donar pas als solistes. En la primera part s’interpretaren obres barroques de A. Vivaldi, passaren al Classicisme amb D. Cimarosa, continuaren un trencant un poc la corrent creada amb una obra contemporània de E. Rautavaara i tancaren amb W. A. Mozart. Fent així una primera part més “clàssica” i coneguda.
La segona part va començar amb E. Konke, compositor romàntic i passaren al Classicisme amb W. A. Mozart per acabar tornant al Romanticisme amb dos obres de F. Doppler i tancant el concert amb el compositor J Genin, amb un duo de flautins. Aquesta part va ser més sorprenent i innovadora que la primera. Van destacar les solisites Miriam Luz i Milagros Agustín que amb la seua interpretació de Andante i Rondó de Doppler deixaren meravellats a tothom.
La interpretació per part dels solistes va ser molt bona, contant també xicotets errors pels nervis que suposa enfrontar-se davant el públic. Destacar que a banda de la flauta també s’utilitzà com solistes la flauta en sol i el flautí.
Un concert diferent i especial on tant els intèrprets com el públic van gaudir moltíssim fins al final i ens van deixar amb ganes de més. El públic no dubtà en alçar-se a aplaudir després del gran concert que ens van oferir. Fer una menció especial al director que va dirigir de manera excepcional donant confiança als solistes i reconeixent el treball realitzat al finalitzar.
Neus Sánchez Martínez
CRÍTICA DE UN CONCIERTO
Concierto del socio de la Agrupación Musical de Alfara del Patriarca; Intérprete: la Agrupación Musical de Alfara; Director: Carles Antoni i Taronjer; Teatre "el Teatret"(Alfara del Patriarca); 27 de mayo de 2017, 19:00h.
Este concierto fue un evento dedicado a todos los socios de la Agrupación Musical de Alfara del Patriarca y se celebró el 27 de mayo a las 19h en "el Teatret" de Alfara del Patriarca, sin ningún tipo de retraso, y tuvo una duración de 1:15 minutos, incluyendo 10 minutos de descanso a mitad concierto.
El repertorio de este concierto siguió una estructura de pasodoble de concierto para iniciar y prosiguió con una serie de obras un tanto diferentes en cuanto a estilo ya que se mezclaron suites, una marcha de procesión y una obra clásica, cosa que a mi parecer olia a desastre. Hay que mencionar que la marcha de procesión que se interpretó fue compuesta por uno de los profesores y componentes de la Agrupación Musical de Alfara del Patriarca, Ignacio Llopís Perpiñán, y que, además, este fue su estreno internacional.
A mi parecer la interpretación en general de todas las obras fue correcta pero siempre mejorable y el repertorio al final no fue tan malo como esperaba, sino que fue variado y agradable incluso para el público. Sin embargo, un fallo puntual que sucedía en general en toda la banda eran las entradas por cuerda, ya que se llegaba a apreciar como la primera voz era la "encargada" de dar la entrada al resto de las voces de la cuerda que, obviamente, entraban tarde.
Resumiendo, el concierto ha sido bastante bueno para mi gusto tanto por el repertorio como por la interpretación del conjunto y para repetir. También me gustaría recalcar el trabajo del presentador del concierto que presentó de manera amena y divertida. Supongo que esto se debe a que, como músico del mismo conjunto, debe saber que una presentación monótona resulta aburrida hasta para la banda!
Este concierto fue un evento dedicado a todos los socios de la Agrupación Musical de Alfara del Patriarca y se celebró el 27 de mayo a las 19h en "el Teatret" de Alfara del Patriarca, sin ningún tipo de retraso, y tuvo una duración de 1:15 minutos, incluyendo 10 minutos de descanso a mitad concierto.
El repertorio de este concierto siguió una estructura de pasodoble de concierto para iniciar y prosiguió con una serie de obras un tanto diferentes en cuanto a estilo ya que se mezclaron suites, una marcha de procesión y una obra clásica, cosa que a mi parecer olia a desastre. Hay que mencionar que la marcha de procesión que se interpretó fue compuesta por uno de los profesores y componentes de la Agrupación Musical de Alfara del Patriarca, Ignacio Llopís Perpiñán, y que, además, este fue su estreno internacional.
A mi parecer la interpretación en general de todas las obras fue correcta pero siempre mejorable y el repertorio al final no fue tan malo como esperaba, sino que fue variado y agradable incluso para el público. Sin embargo, un fallo puntual que sucedía en general en toda la banda eran las entradas por cuerda, ya que se llegaba a apreciar como la primera voz era la "encargada" de dar la entrada al resto de las voces de la cuerda que, obviamente, entraban tarde.
Resumiendo, el concierto ha sido bastante bueno para mi gusto tanto por el repertorio como por la interpretación del conjunto y para repetir. También me gustaría recalcar el trabajo del presentador del concierto que presentó de manera amena y divertida. Supongo que esto se debe a que, como músico del mismo conjunto, debe saber que una presentación monótona resulta aburrida hasta para la banda!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)