ENTREVISTA A JOHAN VAN DER LINDEN

ENTREVISTA A 

JOHAN VAN DER LINDEN

per Vicent Lacruz

Johan du venint a Valencià vora 5 anys per celebrar una masterclass anual que des de fa dos anys se celebra a Puçol anomenada Saxem i organitzada pels membres del quartet de saxo Púrpura Pansa.
Una màster que dura tres dies i en els quals es celebren classes individuals, col·lectives, de quartet, d'ensemble, taller de canyes, espònsors i un taller de reparació i manteniment. Durant aquestos tres dies aprofite per robar-li un poc del seu temps, que en te poc, i fer-li unes preguntes.

També hi ha que dir Johan és saxofonista i mestre professional que va estudiar al conservatori Sweelinck de Amsterdam.Actualment imparteix classes al conservatori Artez en Zwolle i al conservatori d'Utrecht.També fou membre del famós quartet de saxofons Aurelia.

ENTREVISTA

Vicent: Sent un músic estranger, que s'ha format fora de la península, quina és la primera impressió que tens dels saxofonistes valencians i dels músics espanyols?

Johan: El primer que em va sorprendre quan comenci a vindre i a fer màsters a Espanya és que els alumnes comencen de molt menut, cosa que és molt beneficiós perquè adquireixen una bona base amb molta tècnica cosa que en Holanda per exemple no passa, les escoles no són de tanta qualitat i els alumnes comencen a estudiar a una edat més tardana. En canvi la carència que veig en Espanya és la falta de expressivitat i d'amor per la música, per molta tècnica que tingues si no toques amb el cor la música no val.

Vicent: Els tres saxofonistes més importants per a tu.

Johan: Sense cap dubte el mes m'hi ha influït a mi ha sigut Paul Desmond, el seu so sempre m'ha encantat i sempre he buscat eixe estil, i Frederick Hemke també fou una referència, no sols per la forma de tocar, sinó de pensar, sentir i viure la música i per últim diria a Charlie Parker per la seva excepcional i envidiable tècnica; però també he de nomenar a Marcel Mule i a Londeix que han sigut grans mestres per a mi, i ací a Espanya Pedro Iturralde també m'agrada molt.

Vicent: Segons la teva experiència pedagògica que implementaries o copiaries dels conservatoris valencians.

Johan: El que he vist al sistema educatiu espanyol i valencià, en general, és que se li dóna mes importància al nom del conservatori que als mateixos mestres. On jo treballe el conservatori no te rellevància, els professors són els importants, ja que la gent vol estudiar amb els millors i dona igual el lloc, tanmateix ací els mestres no fan concerts, no fan altres activitats fora del conservatori, a Holanda si un mestre fa molts concerts i té fama fora del conservatori capta a més alumnes i això és el que volen els conservatoris, en Espanya els mestres es tornen gossos i perden l'ilucio, ja que no tenen metes i nous projectes per a tocar en concerts. He conegut ocasions en el que els alumnes tenen més nivell que el mateix mestre. En canvi com ja he dit abans el que copiaria d'ací seria la tècnica.

Vicent: Per últim, quin futur li veus als concerts de música de banda, orquestra, solistes, quartets ... ?

Johan: Jo pense que el futur de la música en directe està en ferla atractiva en l'aspecte visual, avui en dia la qualitat de la música és molt bona, però la posada en escena no tant, jo aposte per la música com un espectacle visual en el qual cada detall ha d'estar ven cuidat: l'entrada dels músics, el vestuari, la llum, l'escenari, el repertori i el seu ordre ...

Vicent: Moltes gràcies Johan!

Vos deixe el una peça del concert final de la màster de l'any passat.